Punts d’interès turístic

A l’època medieval es construeix la part més antiga o primitiva de la població, la que queda limitada al nord per la plaça Major, al sud pel carrer del Rec del Molí, a l’est pel carrer Valls i a l’Oest per la part final del carrer dels Bous. De la muralla que encerclava tot aquest nucli en queden magnífiques mostres, sobretot a la plaça Major, on hi ha una porta d’entrada al recinte i dues torres (una quadrada ‘segles XIII-XIV’ i l’altre circular ‘segles XV-XVI’) molt ben conservades.

Dins el clos murallat trobem l’església, restes de l’antic castell (segles XII) que ocupava el lloc on ara hi ha l’Ajuntament i la placeta que hi ha davant, i carrers com el del Ribossà o el de l’Església que conduïen a la porta oest de la muralla i que són veritables supervivents de la vila medieval.

L’eixample dels segles XVII i XVIII es deu a la relativa tranquil’litat que va viure l’Empordà en aquests temps, sobretot a la primera meitat del segle XVIII, la qual va permetre un important creixement del poble. Com que dins del recinte murallat ja no hi quedava espai, les cases foren construïdes fora, seguint els camins que portaven a les portes de sortida o, fins i tot, adossant-se a la muralla com passa en el carrer dels Valls. Els carrers Major, dels Bous, Ample, dels Valls, de Fora etc. es formaren en aquesta època en què Verges era cap d’una important batllia reial que comprenia els pobles de La Tallada, Bellcaire, Canet de Verges, Jafre, Vilopriu, Camallera, Saus, Garrigoles, Maranyà, Tor, Colomers i Gaüses.

1 Castell

D’època medieval, ha estat declarat Bé d’Interès Nacional (BCIN). La primera referència que es té del castell apareix en un document del segle XI. També entre els albergs que en el segle XII tenia el comte de Rosselló dins el comtat d’Empúries hi figura el castello Virginum. A finals del segle XIX s’enderrocà i es construí un nou edifici, que avui dia acull la Casa de la Vila. Del castell original es conserva una paret, a la part nord, just davant l’absis de l’església.

2 Església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa

A l’església parroquial s’hi pot observar l’absis semicircular i la meitat oriental de la nau, d’estil romànic (s. XII-XIII); la resta de la nau, les capelles laterals i la sagristia són d’estil neogòtic (s. XVII-XVIII), i el campanar, d’estil neoclàssic (s. XIX). A principis del segle XX, l’arquitecte noucentista Rafael Masó va dirigir les obres de restauració de l’interior del temple.

3 Portal de la Mare de Déu (BCIN)

Rep aquest nom per la imatge que hi ha sobre una fornícula a la part superior. Dit també «de la Verges Maria». Era la principal via d’accés a la vila medieval.

4 Recinte fortificat (BCIN)

El recinte que envoltava la població a l’edat mitjana estava format per llenços de muralla amb espitlleres i merlets que s’alternaven amb torres. D’aquestes se’n conserven sis, d’època medieval (s. XII-XVI).

5 Torre quadrada (s. XIII-XIV)

S’anomena també «torre de les hores» pel rellotge que hi havia hagut a la part superior. És de planta quadrada, amb espitlleres allargades, adequades per a armes llancívoles. Té una alçada de 15 metres.

6 Torre rodona (x. XV-XVI)

És una torre de planta circular amb la base lleugerament atalussada. Conserva les espitlleres circulars, apropiades per a l’ús d’armes de foc. Té una alçada de 12 metres.

7 Abeurador

Fins a principis del segle XX, en aquest punt hi havia una mena de platgeta que permetia accedir el bestiar a l’aigua del rec del Molí. La toponímia ens acompanya: el carrer dels Bous mena a l’abeurador. Hi trobem un portal d’entrada al barri vell, anomenat «portal de l’Abeurador».

8 Rentador públic

Fins ben bé a mitjan segle XX, les dones hi anaven a fer la bugada. Actualment s’hi cuina cada any la tradicional Sopa, el dimarts de Carnaval.

9 Fossat històric de les muralles medievals

El tram del rec del Molí que transcorre paral·lelament a carrer del mateix nom correspon a l’antic fossat de les muralles.

10 Safareigs d’ús privat (BCIN)

Els safareigs estan situats dins el rec, al peu de l’antiga muralla. Per a poder-hi rentar, les dones s’havien de posar dins l’aigua, damunt d’un petit repeu que es pot observar quan el rec va baix. Segons J. Pella i Forgas, és un sistema que només es veu a Verges, en algun indret prop de Flaça i al País Basc.

11 Molí (BCIN)

Aquest edifici ha tingut diverses reformes durant els segles XVIII, XIX i XX. va ser un molí arrosser i fariner, i fins no fa gaire funcionava com a central hidroelèctrica. En aquest indret s’hi obria el «portal del molí», que era l’accés sud al clos emmurallat de la vila.

12 Can Punton (s. XIX)

Casa de la família paterna de l’escriptora Víctor català, cedida a l’Ajuntament. és un edifici de quatre plantes amb façana d’estil neoclàssic i decoració interior d’estil pompeià. El vessant sud evoca un caire pictòric, amb eixida, pati, porxo, i un pont fet per dos contraforts que travessa el rec del Molí. Va ser bastit sobre antigues construccions recolzades sobre la muralla del segle XVI i una nova edificació del segle XVII, de la qual en queden restes a la banda nord. És a tocar d’una de les antigues portes d’accés a la vila. L’edificació actual es va consolidar l’any 1868.

La Vall

Capella de Sant Pere de la Vall (s. X-XI)

Hi ha qui diu que, antigament, aquesta esglesiola romànica d’absis semicircular era la parròquia de tot el terme de Verges. Entre els anys 1986 i 1987 s’hi van efectuar les obres de consolidació.

«Rectoria» de Sant Pere de la Vall (s. XVI)

Cal destacar en aquest edifici l’escut de la llinda d’una finestra de migdia, que es relaciona amb el de la mateixa família noble que trobem en diferents edificacions de la població.

Ruta històrica (any 2022)

• Descarregueu-vos la nostra guia: Ruta històrica i punts d’interès
• Téléchargez notre guide: Parcours historique et points d’intérêt
• Download our guide: Historical Route and points of interest

Punts d’interès turístic (any 2013)

• QUADRÍPTIC CATALÀ
• QUADRÍPTICO ESPAÑOL
• QUADRIPTIC ENGLISH
• QUADRIPTIQUE FRANÇAIS